Lliçons de la Covid-19

Dimecres, 6 de maig de 2020 a les 09:00

CUP Begues (CUP)

Sovint hi ha polítics que ens remeten als països del nostre entorn quan volen justificar retallades en sanitat, pensions, drets laborals, privatitzacions de serveis...

Amb la crisi de la COVID-19 també hauríem de mirar dins la UE i veure que Espanya és el segon estat amb més defuncions (amb 20.453 morts i 195.944 contagis), per darrere d’Itàlia (amb 23.660 morts i 178.972 contagis); en canvi, Alemanya té 4.547 morts i 144.387 contagis (dades del 19 d’abril).

Per què Alemanya té aquesta quantitat de defuncions tan baixa en comparació amb Espanya o Itàlia?

La inversió en sanitat a Espanya és del 8,9 % del PIB; a Alemanya és de l’11 %, i a Catalunya,  del 4,6 % del seu PIB (encara arrosseguem les retallades del 2011 al 2015), i això es tradueix en llits hospitalaris, metges per habitants, infermeria, material sanitari, etc.

La resposta a la pandèmia ha estat també diferent: Alemanya no ha declarat res semblant a un estat d’alarma; el govern federal no decideix unilateralment ni executa cap mesura sense consensuar-la amb els Länders, com la compra massiva de tests per a detectar el virus i aïllar els contagis o l’increment del nombre de llits hospitalaris, i no els ha calgut un confinament total.

Per contra, el Govern espanyol ha centralitzat tot el sistema sanitari, els cossos policials, Protecció Civil, guàrdies forestals, exèrcit… I continuem sense tenir accés a proves i tests de detecció del virus ni al repartiment generalitzat de mascaretes (a excepció de les fetes per persones voluntàries). L’única mesura segueix sent el confinament, amb el que això suposarà per a l’economia d’un estat en fallida.

Cal posar en valor l’esforç del personal sanitari, bombers, xarxes de voluntariat i la població confinada, que pateix la mala gestió de la crisi sanitària. Cal un gir definitiu. #VidaAbansQueCapital

Darrera actualització: 04.05.2020 | 09:23