Begues | Patrimoni

Església Vella de Sant Cristófol



Temple construït pel mestre de cases occità Lleonard Bosch entre els anys 1575 i 1578 al raval de la Rectoria en substitució de l'església romànica original (s.X). Destaca l'estil gòtic tardà-renaixentista molt homogeni, així com el treball de pedra efectuat pels picapedrers del regne de França Joan de Montese i Bernat Truell. Fou l'església parroquial fins que als anys 30 es bastí una nova església al centre del nou nucli urbà. Gràcies als veïns se salvà de la crema l'any 1936 i de l'enderroc pel seu estat ruïnós l'any 1958.   

La Rectoria Vella

 



Edificació adossada a l'església vella de Sant Cristòfol. Té el seu origen al segle XIII, havent petit diverses reformes posteriors. Les característiques galeries porxades de la façana deuen correspondre al s.XVIII. Durant segles l'església i la rectoria estaven aïllades en despoblat, fins que l'any 1828 el rector va ser autoritzat a parcel·lar els terrenys dolents de l'entorn per motius econòmics i de seguretat, iniciant-se així el raval de la Rectoria.   
 

 

Can Vendrell

És l'única masia de Begues amb estructura basilical (cos de les golfes sobreelevat), i conserva perfectament les seves característiques originals. Se'n desconeix l'època de construcció, si bé l'estil arquitectònic apunta al s.XV-XVII. Tanmateix, sembla que hi hagué el graner de la baronia. La família Vendrell hi visqué fins finals del s.XX. Actualment està abandonada, formant part de la donació que a finals de s.XIX Pla i Amell feu als fills de la Sagrada Família, propietaris de l'escola Sant Lluís.
 

Església Parroquia Sant Cristòfol


Construïda a mitjans del segle XX per evitar el llarg trajecte que calia fer fins aleshores per anar del poble a l'antiga església de
la Rectoria. És un temple de nau única, il·luminada pels òculs que s'obren sobre les capelles laterals i la rosassa de la façana principal. L'acabament exterior és fet amb pedra irregular, excepte els carreus tallats de les arestes.

 

 

Can Torres (Ajuntament)

Antiga torre d'estiueig feta construir per la família Torres Vilaró, de Barcelona, a principis del segle XX i actualment seu de l'ajuntament. És un interessant edifici de tipus modernista popular.. La façana de l'avinguda Torres Vilaró ofereix una impactant policromia amb la combinació de frisos ceràmics de diferents formes, dibuixos i colors. Les finestres del primer pis evoquen l'estil gòtic mentre que les del pis superior són d'inspiració romànica. La façana que dóna al carrer Onze de Setembre es caracteritza per la seva doble galeria porticada.

 

Cal Pere Vell


Edifici del segle XIX que a partir de 1917 va aplegar els beguetans de tendència més progressista, Actualment és un edifici públic que funciona com a hotel d'entitats i seu dels serveis socials del municipi.

 

La Torra (Fundació Col.legi Bosch)

Casal amb una capella associada construït com a segona residència per Teodor Bosch, gran propietari barceloní. Fou escola de monges Dominiques, i actualment és seu de la Fundació Teodor Bosch. És un gran edifici senyorial amb una estructura formada per diversos cossos juxtaposats i una ornamentació de tipus eclèctic. Adossada a la casa hi ha l'església, d'estil neogòtic.

Antic Escorxador

Edifici d'estil modernista construït als anys 20 de s.XX.que s'inscriu en l'estil d'edificis industrials de pedra i obra vista que tanta difusió va tenir a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX Posteriorment fou magatzem municipal, fins que va ser  restaurat i convertit en un equipament públic municipal. 


Can Sadurní


Coneguda des de l'any 1498 com a Mas de l'Espluga, en referència a la cova, i després (s.XVI) com a Sadurní de l'Espluga. Al s.XX, va passar per línia materna dels Sadurní als Vendrell actuals. És una de les masies més boniques i ben conservades de Begues, i manté encara la tradició agrícola a través de les vinyes i les bodegues Montau de Sadurní. Una part dels edificis annexes ha estat destinat a restaurant .

Cova de Can Sadurní
Es tracta del primer habitatge conegut a Begues, amb presència humana documentada des de l'Epipaleolític (fa uns 11.000 anys), però resta una gran part per excavar. De la seva importància històrica en dóna fe el nom del Mas Sadurní de l'Espluga (cova), abans Mas de l'Espluga, però passà a l'oblit quan l'any 1851 fou tapiada pels carrabiners. Redescoberta per la família Sadurní i excavada regularment pel Cipag des de fa 30 anys, s'ha convertit en un dels jaciments prehistòrics més interessants de Catalunya pel registre continuat i abundós que conté.  

Petit Casal (Colmado)
Edificació construïda l'any 1909 pel prohom beguetà Jaume Petit Ros. Fou destinat a casal pels partidaris de les dretes, i posteriorment hi hagué una botiga de queviures que li donà el nom popular de "Colmado". Amenaçat d'enderroc als anys 90, actualment és seu del punt d'informació de Parc Natural de Garraf.

Capella de Santa Eulàlia
Petita capella d'origen incert, ja existent l'any 1458, i que fou ampliada al segle XVII. Les darreres reformes són del s.XIX. Està situada sobre el puig que porta el seu nom, al bell mig del pla de Begues, des d'on dominava tot el terme. Actualment queda oculta pels pins que l'envolten. S'hi celebra cada any la festa del Most la tercera setmana d'octubre amb la tradicional benedicció i repartiments de pans.


Creu de Terme
Creu construïda l'any 1312 i situada a la cruïlla del Camí Ral amb el camí (ara carrer Rectoria) que duia a l'església vella, vora la masia de Can Grau del Coll. Marcava l'arribada al Pla de Begues des de Barcelona i Sant Boi. Actualment en aquell emplaçament hi ha una còpia construïda després de la guerra civil, situant-se la original davant de la nova església feta al centre del poble, on ha patit diversos incidents. Amb la renovació del passeig de l'església s'ha inaugurat una nova còpia emplaçada a uns metres de la ubicació anterior.   

Can Grau del Coll
Una de les masies més antigues de Begues, probablement del s.XIII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. Conserva encara bona part de l'estructura original, amb arcades d'estil romànic i gòtic. Situada arran del Camí Ral just al arribar al Coll de Begues, fou un hostal destinat al descans dels viatgers (Hostal Albareda). La família Grau hi està documentada des del s.XV, perdent aquest cognom per manca d'hereu a començaments del s.XX per passar a ser Mas de les Valls. 

Les Planes
Amb el nom de Mas de les Planes apareix per primer cop a finals del s.XVII, però probablement és anterior amb algun altre nom. Hi visqueren els Petit de les Planes, els Campamà i els Ventura. Als anys 60 hi hagué el restaurant "Mi Burrito y yo". La masia ha patit diverses ampliacions al llarg del temps, però es troba en molt bon estat, conservant una bella galeria amb arcades. És l'única masia del pla de Begues que té visió directe del castell d'Eramprunyà, cosa que fa pensar en una elecció estratègica del seu emplaçament.


Pou del Glaç
Pou destinat a emmagatzemar gel procedent de la riera pel seu consum a l'estiu. Situat a sota la urbanització de Begues Parc, vora la riera de Begues i del camí ral. Està documentada la venda de gel a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Es desconeix la data de construcció, quedant en desús a finals del s.XIX al pujar les temperatures. És un dels pous de glaç de major diàmetre de Catalunya, i es troba en bon estat de conservació llevat de la cúpula, desapareguda potser fa més de cent anys.