El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues.
El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc.
Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m).
El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.
El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.
Web Parc del Garraf
Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts
A dintre del Parc del Garraf, al terme municipal de Begues, trobem Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts. Aquest lloc s'ofereix com un punt de trobada entre artistes i visitants, com un punt de trobada entre la creació i l'observació. Com una part i un tot alhora, on el llenguatge universal i obert de l'art vigent permet descobrir i integrar, des de l'experiència emocional, l'ànima del Parc del Garraf. És a dir, les persones, la llum, el vent, la terra, la mar...
La masia de Vallgrassa, que dóna nom a tota la vall, havia estat una masia vitivinícola. Encara s'hi conserven les antigues feixes o bancals on es plantaven els ceps.
Vallgrassa també va ser una masia ramadera, tal com s'aprecia en un tancat parcialment cobert per porxos destinats al ramat (bàsicament cabres), que es troba adossat a la cara est de l'habitatge.
Web Vallgrassa
