Cal Sacaire

Aquesta masia apareix documentada per primera vegada al Salpàs de l’any 1880, tot i que les escriptures ens indiquen que va ser construïda pels volts de 1850 amb un contracte a la rabassa morta (cessió a una família pagesa d'una peça de terra erma perquè la conreés a canvi de lliurar a la propietat una tercera part de la collita anual).

Els propietaris eren els Petit de Puigvoltor. Després va pertànyer a un dels sacaires (persona que toca el sac de gemecs) més antics que coneixem a Begues, en Jaume Petit i Milà (1807-1876), i encara avui és coneguda pel nom de Cal Sacaire. A mitjan segle XX, una descendent de la família Petit va contraure matrimoni amb un Guasch i en son els propietaris actuals.

La construcció és fruit de la successiva ampliació i transformació d'un edifici més petit. La masia es compon de dos cossos de diferents alçades coberts amb teulada a dos vessants i façanes arrebossades. L'edificació, com la majoria de les masies de Begues, queda protegida al front sud per un pati tancat amb un mur, del qual sobresurten les pilastres que emmarquen l'accés principal.

Durant la Guerra Civil espanyola, al paller d'aquesta masia i posteriorment a l'hort, va ser amagada la creu de plata de l'església per evitar-ne el furt.

Carrer Mossèn Jacint Verdaguer - 08859 Begues - Barcelona
Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 07.08.2019 | 12:37