Casa Cervelló

El 1931, l'arquitecte Antoni Puig i Giralt va projecte aquest edifici per encàrrec d'Enric Cervelló Arbós i de la seva esposa, que era germana de l'arquitecte. El matrimoni estiuejava a Begues per motius de salut, tot seguint la recomanació del metge, per la qual cosa van projectar aquest edifici com a segona residència.

La Casa Cervelló, que també es coneix com la casa dels magatzems alemanys a causa de l'activitat professional del propietari, és un edifici adscrit als moviments de l'avantguarda arquitectònica europea de la primeria del segle XX, que va significar una nova manera d'entendre els edificis i la forma de construir-los. A Catalunya, el racionalisme o funcionalisme, que és el nom que rep aquest corrent arquitectònic amb edificis d'estètica industrial amb noves tècniques constructives que van comportar una transformació radical de l'arquitectura vigent fins en aquell moment.

La Casa Cervelló manté l'aspecte general que va preveure l'arquitecte i no ha sofert cap reforma rellevant, cosa que la converteix en un testimoni excepcional d'aquestes primeres obres de l'avantguarda a Catalunya. L'edifici és una transposició literal dels principis del moviment modern, tal com els havia anunciat poc abans Le Corbussier en una de les seves obres emblemàtiques, Villa Savoye, als afores de París. No és corrent trobar aplicats tan a fons aquests postulats en edificis modestos com la Casa Cervelló. Els encàrrecs particulars, tant per qüestions d'economia com per la disponibilitat tecnològica que condicionava l'actuació d'empreses constructores modernes, van haver de fer-se camí en entorns poc permeables a la innovació. Això va dificultar la materialització de molts projectes.

En aquesta obra, l'ús d'un esquelet metàl·lic independent dels tancaments, deslliura l'arquitecte de les sevituds de les parets de càrrega habituals. Això converteix aquesta casa en una obra de gran puresa, resolta sense cornises, elements decoratius ni concessions historicistes, amb un disseny més compromès que no pas altres obres molt més divulgades del mateix autor, com per exemple la fàbrica Myrurgia.

La utilització de l'estructura d'acer va facilitar la creació d'un generós porxo a la planta baixa. A la façana del primer pis destaquen sobre l'arrebossat llis les finestres en cantonada que ocupen els tres vèrtexs principals de la composició. Un dels elements més interessants és l'organització interior de l'edifici. La sala d'estar, de doble alçada, situada a la planta baixa, dóna peu a organitzar al seu entorn les dependències de l'edifici.

Un dels seus angles acull l'escala que puja a una galeria volada a la planta superior que permet accedir a les habitacions. Aquest esquema permet disposar d'una estança generosa, volgudament ombrívola i en contacte amb l'exterior, que facilita la vida a l'aire lliure, com pertoca a una casa d'estiueig. La Casa conserva un fons rellevant de mobiliari i decoració de l'època, amb alguns elements significatius dissenyats o seleccionats pel mateix arquitecte.

 

Camí Ral, 9 - 08859 Begues - Barcelona
Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 07.08.2019 | 12:59