Església vella de Sant Cristòfol (La Rectoria)

La primera referència de la primitiva església de Sant Cristòfol és un document notarial de l'any 981, de la qual no es coneixen restes. Les característiques del parament d'uns murs fets amb grans carreus de gres vermell, trobats en unes excavacions arqueològiques realitzades a la sagristia, semblen correspondre al segon romànic o al de transició (segles XII-XIII). No deuen correspondre, doncs, al temple primitiu dels segles IX o X, sinó a un de posterior, romànic, que tampoc no s'ha conservat.

El fet que l'església no aparegui com a parròquia fins a mitjan segle XIII pot indicar que abans era una església edificada per la comunitat de petits propietaris de la zona, però sense el caràcter de parròquia, ja que l'impost lligat a les funcions parroquials el pagaven tots els habitants a la parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà i, en tot cas, als senyors del castell en qualitat de senyors propis de l'església.

El primer esment de l'existència d'aquesta parròquia amb notaria rural és del 1264. En un document de 1279 es fa referència al rector de Sant Cristòfol de Begues i el 1413 tenim un primer esment explícit de la rectoria, perquè a la visita pastoral es reclama la reparació de la casa rectoral. Cal suposar, doncs, que el temple romànic es va fer insuficient per a atendre el creixent nombre d'assistents a la parròquia a causa, sobretot, de la immigració francesa del segle XVI.

Així, entre els anys 1575 i 1579 es va bastir aquesta nova església sobre el que havia estat el cementiri parroquial. Es tracta d’una església d’una nau, amb absis poligonal i cobert amb voltes d’estil gòtic renaixentista molt homogeni. L’element més destacat és el portal renaixentista, amb un frontó triangular sostingut per 2 columnes, damunt el qual hi ha la imatge de Sant Cristòfol i als flancs les de Sant Jordi i Sant Miquel Arcàngel. El rellotge de sol situat sobre la portada duu la data de 1878, i correspon a una reforma del segle XIX, moment en el qual cal situar també la teulada d’escata vidriada vermella i groga que cobreix el campanar.

Adjacent a l'absis de l'església i amb la façana sud encarada a migdia hi ha la rectoria. Es tracta d'un edifici amb aspecte de masia, presidit per una porxada que ocupa tota la façana principal. Fins a l’any 1930 la Rectoria vella encara era la casa del rector, i probablement només als baixos s’hi feia vida de pagès. Va deixar de ser usada com a tal en construir-se, l’any 1931, la nova església i rectoria al centre del poble, i posteriorment la vella va ser venuda al senyor Queralt, persona que va participar activament en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40 del segle XX.

El barri de la Rectoria es va configurar a partir del 1830 en terres del bisbat amb la finalitat de donar protecció i recursos econòmics (censos) al rector que, fins aleshores, vivia en descampat, en una situació molt vulnerable davant la inseguretat de l’època. Les cases del carrer de Sant Cristòfol, Cal Traginer i Cal Fusteret van ser construïdes durant el segle XIX, mentre que Cal Gaietano podria ben bé ser del segle XVIII.

Cal Paulo

Al sud de l'església i a tocar de la carretera a Gavà hi ha Cal Paulo, un edifici de planta quadrada, tres plantes i teulada a quatre vessants, seguint els models classicistes començant a construir el 1840 i finalitzat el 1896. Va ser propietat del canonge i sembla que inicialment havia de ser un convent, però de fet al llarg de tot el segle XX va ser una casa de pagès amb el seu barri i diferents coberts adossats. El 2005 l'antiga família Pañella es va vendre la finca i el nou propietari la va transformar en un restaurant, i en va remodelar completament els antics coberts agrícoles, la tanca i els portals que delimitaven el barri. 

Carrer Alacant, 8 - 08859 Begues - Barcelona (Catalunya)
Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 07.08.2019 | 11:20