Itinerari 'Plana de l'Alzina i obaga de la Beurada'
Amb aquest fàcil i plàcid recorregut, començarem travessant la desperta plana de l'Alzina, entre arbres fruiters, oliveres i alguna vinya, un dels indrets propers a Begues on millor s'ha conservat el paisatge i el tarannà rural d'aquesta zona entre turons. La plana, pel seu límit nord-est, s'acaba sense dilatacions allà per on ens endinsarem cap a l'obaga de la Beurada, on el silenci, la calma i la frescor ens envoltaran per tot arreu. Finalment, tornarem flanquejant la plana pel seu boscós marge de migdia.
De la plana assolellada a l'obaga ombrívola
Més enllà del límit de la zona urbanitzada del Bon Solei, a prop del rovell de l'ou de Begues, trobem la casa de l'Alzina, una de les construccions més conegudes a causa del pes històric de l'indret. De fet, aquesta casa sempre s'ha beneficiat de la gran extensió de bones terres que té a la seva immediata rodalia i que, evidentment, s'han sabut aprofitar en escreix. Començarem, doncs, a endinsar-nos per aquesta xamosa plana, passant arran de les seves centenàries parets, a frec també de dos pins ben plantats.
L'indret de la plana de l'Alzina ens porta fàcilment a un estat de placidesa, i més tenint present que l'emplaçament, encara que sigui per contrast vers l'entorn, manté ben viu el seu genius loci, és a dir, l'esperit del lloc, quelcom que ens fa sentir, potser, diferents. Anirem observant els arrenglerats arbres fruiters i l'horta al costat d'un extens oliverar convivint sense estridències. Més enllà, alguna vinya.
Allà, al límit de la plana, cap a on anirem, hi ha el bosc. Hi ha un petit turonet, gairebé insignificant, però en general intuïm que la plana s'acaba sense contemplacions i que el relleu es desmaia cap avall formant una ensotada, amagada i boscosa obaga on les aigües ja corren clarament vers el Llobregat per la vall de Torrelletes: és la Beurada. Ens hi endinsarem un moment, no massa, però sí el suficient per tastar aquest silenciós espai ombrívol vora el primer del sots que en solquen l'escàpol vessant.
Vist aquest vessant frescal de la Beurada anirem tornant a poc a poc cap a l'Alzina tot acabant de fer el tomb a la plana, aquesta vegada resseguint sempre els seus emboscats límits amb un bonic flanqueig per la base més dòcil del puig de can Grau. Finalment, desfarem un breu tram de camí, que ens permetrà tornar gaudir dels immensos pins de l'Alzina, fins a l'nici de la passejada.
Mapa, fitxa tècnica i més detalls de la ruta, en aquest enllaç.