El polvorí dels boscos de Begues

Ha començat la tardor i, tot i que hauria de minvar el risc, a Begues el perill d’incendi encara és viu. Amb l’horitzó electoral a prop, arriben anuncis i neteges d’última hora de franges i pistes forestals. Però arribar a la campanya d’alt risc amb franges pendents d’actuació és greu: la normativa de prevenció d’incendis (Llei 5/2003) obliga a disposar i mantenir aquestes franges de protecció. Arribat el 15 de juny, inici del període d’alt risc, les franges han d’estar netes. Hem tingut la sort de no haver de lamentar cap desgràcia.

Com s’ha pogut veure, la greu sequera ha deixat molts arbres morts i caiguts als boscos que ens envolten i als marges de lac arretera. Durant el darrer incendi a Gavà, el vent va bufar en direcció contrària i ens va protegir. Encara que la carretera sigui de diferents administracions i gran part del bosc sigui privat, ja fa temps que caldria haver exercit un lideratge municipal ferm i fer un front comú amb els pobles veïns per exigir la neteja urgent d’aquests accessos.

El consistori ha d’actuar amb visió estratègica en la prevenció dels incendis forestals: potenciar la silvopastura i la gestió del combustible, complir la Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya, aprofitar els nous instruments de planificació, com els perímetres de protecció prioritària, i revisar el suport a l’ADF de Begues —500 € anuals són clarament testimonials— i els recursos del parc de Bombers Voluntaris.

S’estan fent actuacions com la renovació del dipòsit d’aigua forestal de les Planes, però haver d’aprovar l’escomesa d’aigua d’urgència al juliol demostra una improvisació preocupant. Els focs s’apaguen abans que es produeixin, prioritzant la prevenció.