La caiguda de fruits dels plàtans, protagonista dels darrers dies arreu de Catalunya

Aquest Sant Jordi, a banda dels llibres i les roses, uns altres dels protagonistes de la jornada van ser els arbres del passeig de l’Església, que van ocasionar una autèntica pluja dels seus fruits.

Un fet que no només va passar a Begues, sinó que es va repetir a totes les poblacions que disposen de plàtans d’ombra en el seu arbrat urbà. Des de Barcelona fins a Manresa, passant per Gavà, Mataró, Terrassa o Lleida, per citar-ne tan sols algunes. L’efecte es va poder veure en la cobertura que televisions d’arreu del país feien de la jornada de Sant Jordi, i els principals mitjans de comunicació se’n va fer ressò.

Tot i que ens trobem en època de pol·linització, com s’ha explicat aquests dies, les partícules en suspensió que omplien els carrers no era pòl·len, sinó els fruits dels plàtans que, en aquest moment de l’any, es desfan i cauen dels arbres per deixar pas als nous fruits. En declaracions a 3Cat, la biòloga Jordina Belmonte declarava que “el plataner dona ombra a l'estiu, deixa passar el sol a l'hivern i suporta molt bé la contaminació, però té dos petits problemes: el pol·len i aquesta etapa en què el fruit es desfà”.

Aquest fenomen es produeix cada any, però enguany s’ha fet més evident per la força del vent i perquè la pròpia celebració de Sant Jordi feia que fóssim més persones al carrer i durant més estona, magnificant l’efecte i contribuint a aixecar els fruits del terra i fent-lo més actiu.

Consultada per l’Ajuntament de Begues, la llicenciada en ciències biològiques i tècnica especialitzada en arboricultura, Carmina Ramírez, remarca que aquest procés “forma part del cicle biològic, no sol durar més de 15 dies, i evidencia que els arbres estan sans”.

El tipus de poda dels plàtans d’ombra

Consultada per si el tipus de poda dels plàtans influeix en la salut dels arbres, Ramírez es mostra contundent: “El tipus de poda en cap de gat, per exemple, obliga a una poda continuada i un manteniment anual, fet que -a banda dels elevats costos econòmics que comporta- talla la capacitat de desenvolupament del plàtan, reduint per tant el seu temps de vida”. Aquesta experta en planificació d’infraestructures verdes, afirma que “aquesta tipologia de poda només s'hauria de fer en determinades situacions on es persegueixi únicament una qüestió estètica, ja que eliminaríem tots els beneficis: ombra, neteja de contaminació i millora de la qualitat de l'aire”.

Aquesta resposta va en la mateixa línia que la que donen els serveis tècnics de Via Pública de l’Ajuntament de Begues. En aquest sentit, es recorda que el tipus de poda que s’aplica als plàtans de Begues ve donat per la configuració que es va decidir donar a aquesta espècie d’arbres, per part dels serveis tècnics especialitzats, fa ja prop de 25 anys. La configuració que es va decidir en aquell moment estava orientada a obtenir capçades més altes per evitar brotades de branques suplents que haurien envaït molt més ràpid habitatges i carrers, i amb l’objectiu de mantenir unes zones d’ombra el més extenses possibles a fi i efecte de reduir la temperatura ambiental.

Segons l’enginyer tècnic agrícola i especialista en jardineria urbana, Alfons Millán, “un canvi dràstic del tipus de poda d’aquests exemplars històrics és una decisió no aconsellable des del punt de vista de salubritat dels arbres, i que comportaria conseqüències futures no recomanables, tant mediambientals com econòmiques”.

Carmina Ramírez conclou: “La poda de cap de gat debilita l'arbre i, per tant, genera més malalties, més despesa i menys beneficis al ciutadà”.

L’Ajuntament de Begues ja fa temps que no planta plàtans d’ombra a les vies públiques del municipi, però això no treu que es treballi preservar el caràcter històric d’aquests exemplars monumentals. Per això s’efectuen tasques de manteniment i poda seguint sempre els criteris tècnics especialitzats, amb l’objectiu de garantir-ne la viabilitat i reduir tant com sigui possible els efectes negatius que poden tenir, tant en aspectes al·lergògens com de desenvolupament físic.