La cova de Can Sadurní, una font de sorpreses arqueològiques

Dimecres, 27 d'octubre de 2021 a les 09:00

Durant l'acte de presentació del Parc Prehistòric Cova de Can Sadurní, el president del CIPAG, Manel Edo, va explicar el descobriment de dos enterraments a l'exterior de la cova i l'aparició d'una peça de variscita que seria la més antiga d'Europa.

El jaciment prehistòric de la cova de Can Sadurní és una font de sorpreses arqueològiques. Divendres passat es van presentar les troballes més recents de les darreres campanyes d'excavació, durant l'acte de presentació del Parc Prehistòric Cova de Can Sadurní.

Manel Edo, president de l'entitat encarregada de les excavacions, el CIPAG, va desvetllar el descobriment de forma fortuïta de dos enterraments a la terrassa de la cova, un lloc on fins ara es desconeixia que hi hagués inhumacions (a diferència de l'interior de la cova).

El primer enterrament es va trobar el 2019 durant els treballs d'instal·lació d'una tanca a l'entrada de la cova. Eren uns ossos col·locats en posició fetal, amb els braços entre les cames. Al costat del crani es va localitzar una escudella petita de ceràmica negra brunyida.

Una necròpolis a la terrassa de la cova

Les datacions amb carboni 14 van determinar que les restes pertanyien a una dona jove adulta que hauria viscut cap al 4.400 abans de Crist, en un període coincident amb els enterraments més antics trobats a l'interior de la cova.

A principis d'aquest any i molt a prop d'aquesta troballa en va aparèixer una altra de similar. Eren uns ossos també en posició fetal que corresponien a una dona adulta jove que havia estat enterrada un segle després que l'anterior.

Per aquest motiu, al CIPAG no tenen cap dubte que la terrassa de la cova també va ser usada com a necròpolis, tot i que encara hi ha molts interrogants. Com, per exemple, per què uns individus van ser enterrats dins la cova i uns altres fora?

El penjoll més antic d'Europa

Per altra banda, a la campanya del 2019 es va trobar dins la cova un penjoll de variscita, un mineral de color verd fet servir durant el neolític per a elaborar ornaments corporals. La peça, en forma de llàgrima i amb una perforació, permeten determinar que formava part d'un collaret.

A més, la peça certifica que el jaciment de Begues era una zona d'explotació, extracció, manufactura i distribució d'objectes ornamentals de variscita, ja que va ser trobada en una capa estratigràfica més antiga que l'etapa de plena explotació de les mines d'aquest mineral de Can Tintorer, a Gavà.

Darrera actualització: 25.10.2021 | 15:42

Imatges

Inhumació trobada la campanya del 2019 Enterrament localitzat a principis del 2021 La dena, la peça de variscita