Centre d’espiritualitat Manyanet: quin retorn obté Begues?

Entorn del Col·legi Sant Lluís hi ha uns terrenys que el Pla general reserva per a un futur equipament públic. El problema és que continuen sent propietat de la Congregació Sagrada Família i estan situats en una zona amb forts pendents i sense accés directe des d’un carrer, fet que en dificulta molt l’aprofitament.

Ara, l’Ajuntament i la Congregació proposen canviar aquesta ordenació per facilitar la transformació de l’antic Centre d’Espiritualitat en una residència privada per a gent gran. Fins aquí, hi podríem estar d’acord. Però la proposta redueix de 5.508 a 1.050 m2 el sòl d’equipament públic, mentre el privat passa de 6.307 a 10.958 m2.

Una nova residència pot respondre a una necessitat de Begues. Però una operació d’aquesta magnitud ha de demostrar clarament què hi guanya el poble. És cert que els metres quadrats no ho són tot, i un terreny accessible pot ser molt més útil que un de difícil aprofitament. Però trobem a faltar una anàlisi que demostri que allò que obtenim renunciant a aquest espai públic és beneficiós per a tota la ciutadania.

També cal aclarir el cost de la urbanització del carrer Formentera. Quina part assumirà la Congregació i quina correspondrà a recursos públics?

I el més important: si la modificació fa possible una residència privada per a gent gran, l’Ajuntament hauria de garantir places públiques o concertades per donar resposta a les necessitats de la gent gran de Begues. Avui, el conveni no ho preveu.

Si Begues facilita una transformació urbanística important, hem d’assegurar que el benefici públic estigui garantit.