La feminització de la pobresa és més que un esloÌ€gan

La realitat de les vides de moltes de nosaltres estaÌ€ marcada pel significat d'aquestes paraules i les dades que comporten: el 59% de les nostres veïnes estan a l'atur i, d'aquestes, el 67% tenen més de 45 anys i el 65% són atura- des de llarga durada; el 33% cobren prestacions contributives i el 66%, no contributives.

A l'AÌ€rea Metropolitana de Barcelona un 20,1% de les dones viu en risc de pobresa (amb menys de 6.417,3 € per persona/any) i un 24,3% en risc de pobresa extrema. I la bretxa salarial entre homes i dones és del 19,7%. És pobresa amb nom de dona perqueÌ€ darrera d'aquestes dades trobem dones amb moltes dificultats per cobrir les necessitats baÌ€siques d'alimentació, llum, aigua, lloguer... I són, majoritaÌ€riament, dones grans amb pensions precaÌ€ries i dones soles amb les seves criatures.

El sistema patriarcal en el qual vivim és responsable d'aquesta feminització de la pobresa, perqueÌ€ ens assigna el rol de les cures: criança dels fills i atenció dels depenents. Ens porta a la interrupció de les nostres vides laborals durant períodes de temps en els quals no cotitzem o ho fem parcialment per conciliar vida familiar i laboral. Crea una dependeÌ€ncia econoÌ€mica per sous i pensions més baixes i lliga moltes dones als seus maltractadors.

Davant d'aquesta realitat, no es pot dir que els pressupostos públics són neutres. Cal que el govern de l'Ajuntament de Begues faci una anaÌ€lisi de l'impacte de geÌ€nere de les partides pressupostaÌ€ries i calen uns pres- supostos socials que abordin la situació, amb una partida concreta per a ajudes al lloguer i contra la pobresa energeÌ€tica, per evitar l'expulsió de les dones de Begues.

Cal, en definitiva, transferir subsidis i prestacions de serveis sense contrapartida de les beneficiàries amb l'objectiu de millorar el nivell de vida de les dones.