Llenya de pi beguetà o petroli de Trump?

Sí, és possible que Begues depengui menys del petroli americaÌ€; que, en fer-ho, es generin llocs de treball al poble que, a la vegada, es dinamitzin les empreses locals i, a més, es generi energia renovable amb recursos naturals de les nostres muntanyes: es diu biomassa.

En el seu dia (2009), a Begues es va impulsar un projecte innovador de biomassa. Aquest consisteix a escalfar l'aigua calenta necessaÌ€ria per a quinze edificis municipals (Llar d'Infants, els vestidors de les instal·lacions esportives, la Piscina Municipal, l'escola Sant CristoÌ€for, el Centre Cívic, etc.) mitjançant calderes que obtenen calor amb la crema de llenya dels nostres boscos. Amb el govern actual, peroÌ€, sembla que aquest potent projecte s'estaÌ€ deixant perdre. El magatzem de llenya de Mas Ferrer fa temps que estaÌ€ inactiu i cal que una empresa en prengui la gestió. Sorprenentment, la llenya que estem comprant no és de les propietats forestals de Begues. El regidor responsable, preguntat al passat Ple, no sap si el contracte a les possibles empreses inclou claÌ€usules que garanteixin l'ús de llenya local, malgrat que el sentit del projecte és clar: primer la gestió forestal local, després la biomassa.

Catalunya només aprofita el 26% de la fusta generada anualment i el 70% dels seus boscos porten més de quaranta anys abandonats (El Periódico, 2022). Per altra banda, Estats Units va ser el principal exportador de petroli a Espanya l'any 2023, seguit per MeÌ€xic, Brasil i NigeÌ€ria (eldiario.es, 2024). Les evidents conseqüeÌ€ncies del canvi climaÌ€tic són ja inqüestionables. Qui es podria negar a contribuir des de Begues a millorar i avançar cap a un model energeÌ€tic més ecoloÌ€gic?